Història d'un agermanament (Nyons)

Colette Brun-Castelly, presidenta de l’Associació AMITIÉ NYONS-NULES

Traducció: Josep Romero Recatalà
Français  Castellano

PER QUÈ UN AGERMANAMENT? 

És la típica pregunta que es feien els companys espanyols quan des de Nyons els vam proposar establir relacions d’amistat entre els dos pobles, Nules i Nyons – Nyons i Nules.

Com va començar tot ?

Va ser durant l’any 1991. L’Ajuntament de Nules acabava ser renovat. Vicente Martínez Lucas era el nou Alcalde. Vicente Flich Felip, el nou Regidor de Cultura i Educació. De la part de Nyons el nostre Alcalde, Jean Monpeyssen, elegit el 1989, casat amb una dona d’origen d’Extremadura, coneixia bé Espanya. Ell és qui em va demanar de crear lligams amb Espanya en vistes a fer un agermanament.

Professora d’espanyol a l’institut de Nyons des del 1978, jo organitzava cada any amb els meus alumnes intercanvis escolars amb diferents instituts de Catalunya o del País Basc. Fer un agermanament amb Espanya semblava una utopia fins que Espanya es va adherir a la Unió Europea l’any 1986. L’agermanament no era una idea nova per a Nyons, ja que ja estava agermanat amb la ciutat alemanya de Mechernicha des del 1967, i amb Manciano (Itàlia) poc després, tenint una política d’obertura europea on Espanya per desgràcia encara no estava. Era temps de reparar aquest oblit!

La recerca d’un poble susceptible de convertir-se en amic es va basar en diferents criteris: nombre d’habitants comparable, una diversitat geogràfica (entre la muntanya i la mar Mediterrània), una distància sense excedir els 800 km a fi de permetre el contacte. El País Valencià ha estat pel meu company de l’època i per a mi mateixa una evidència. Nosaltres som tots dos originaris d’aquest magnífic territori. Sueca, la ciutat d’on és la meua família era massa poblada i un poc llunyana. Nules i Moncofa, on la mare de German Julià tenia vincles, tenien preferència i és així com nosaltres els vam enviar un correu explicant les nostres intencions d’amistat als dos pobles. Vicente Flich va respondre per correu dient que estava interessat amb la nostra proposició. Moncofa va escriure prou més tard, però ja havíem triat el lloc. I així és com tot va començar!

Primers contactes

Durant els primers correus postals i per fax, nosaltres parlàvem dels nostres pobles respectius; la economia, l’agricultura, el turisme, la vida associativa i cultural, i també del que significa per a nosaltres JUMELAGE / HERMANAMIENTO / AGERMANAMENT, terme poc conegut pels habitants de Nules en aquella època! Cada part tenia ganes de conèixer l’altre poble, presumíem dels punts forts de cada poble. I és així com l’estiu de 1992 nosaltres vam rebre a Nyons, dins de la festa de les Olivades, una delegació composada per quatre representants de Nules: José Vicente Felip Monlleó i Vicente Flich Felip per l’Ajuntament, i Vicente Reines Alagarda i José Luis Jordà Mechó per les associacions.

En aquesta data, la reflexió sobre la configuració del que podia ser un agermanament i els projectes que l’animarien ocupaven els nostres intercanvis d’un costat i l’altre dels Pirineus. A Nyons vam crear l’Association Amitié Nyons Nulès l’estiu de 1992. Els projectes es van concretar durant les festes de Sant Bartomeu a Nules a finals d’agost del mateix any, on ens vam poder retrobar René, Maryse, Marcel, Guy i jo mateixa en una estada memorable, on per fi vam poder viure la intensitat i la vitalitat de Nules, de la calor dels seus habitants i de l’esplendor de les festes.

Després de les delegacions oficials van ser grups d’habitants dels dos pobles qui es trobaren a Nyons i després a Nules. El maig de 1993, 50 nulers van participar a les festes del 25 aniversari de l’agermanament amb Mechernich, la nostra ciutat agermanada d'Alemanya. La Coral de Sant Bartomeu va oferir un concert magnífic per aquesta ocasió. Tots els nostres invitats van ser albergats en casa de famílies de Nyons. La nostra associació va comptar no solament dels amics espanyols, sinó també de famílies d’origen espanyol instal·lades a França després de molt de temps.

Per festes de la Soledat a l’octubre del mateix any va ser un grup de Nyons qui va visitar Nules per a conèixer el poble espanyol del que tot el món parlava a Nyons. Els francesos estaven meravellats per la durada de les festes valencianes i de la barreja entre religiositat (la processó) i els actes profans dels bous al carrer.

Aquests intercanvis entre ciutadans dels dos pobles seria l’inici d’unes relacions fortes, que encara durarien 25 anys més tard i que serien realitzades al voltant de projectes compartits, destinats a reforçar l’amistat entre els dos pobles.

Activitats diverses:

Vicente Flich Felip ho repetia sovint: “Un agermanament cal enfortir-se sobre unes bones bases ». Aquest projecte es va assentar sobre uns eixos importants:

Visita d'escolars de Nyons a Nules (2017)

- Els intercanvis escolars entre adolescents dels col·legis de Nyons i dels de Nules (tots els col·legis, així com també l’institut, van estar implicats). El primer encontre va tindre lloc la primavera de 1994, reunint a 60 joves (30 francesos i 30 espanyols). Es va crear un gran entusiasme entre els joves i també les famílies que els acollien. Aquests intercanvis van tindre lloc regularment fins el 2002. Es van tornar a realitzar a partir de 2010 i semblen fortificar-se amb les noves relacions establertes entre el centre escolar de Nyons i l’Institut Gilabert de Centelles, reforçada també pel de Betxí. Són 98 els joves que durant la primavera de 2017 han pogut visitar i descobrir el territori del seu corresponent. Els pobles agermanats s’han implicat amb els intercanvis. Els XIè intercanvis escolars es perfilen a l’horitzó 2018!

- Els intercanvis culturals han estat també un vector molt important de rencontres calorosos i festius, tant a Nyons com a Nules. La Rondalla d’Espadà va ser acollida des del 1994 i cada dos anys durant les activitats festives de Pasqua, el cèlebre Corso! La dissolució d’aquest grup ens ha fet triar els últims anys a eixamplar la nostra amistat amb pobles dels voltants, com Paterna, on el grup Gatzara ha animat el Corso 2016 amb entusiasme. El 1995 vam acollir l’orquestra laudística per realitzar un concert espectacular al teatre de Verdure del nostre poble: més de 500 espectadors van aplaudir la virtuositat del grup. Més tard vam acollir la coral de l’ONCE de València per a un concert igualment espectacular. Tampoc cal oblidar les intervencions precioses del grup de danses de Carmina Monlleó i de Rosa Gavalda, que ens van honorar amb la seua visita artística. A Nules nosaltres vam dur el grup de danses folklòriques de Caleu, al cantant occità Jean Bernard Plantevin. Segur que m’oblide d’artistes, que em perdonen!

-Econòmicament tampoc ens quedem enrere. D'un costat i de l’altre, la presència de nulers a la nostra festa d’Alicoque (festa ritual de l'oli al febrer) o les de nyonsais a la Fira de Ramaderia de Nules, testimonia la nostra voluntat mútua d’intercanviar també productes; clementines i olives, vins i menjars fets amb olives, amb caixes de taronja! I de vegades poder trobar solucions a conflictes com el cas dels anys 90 quan els nostres amics de Nules ens parlaven sobre els camions espanyols que transportaven taronges o maduixes i eren saquejats pels agricultors francesos a la frontera. Vam fer arribar el problema al senador de la nostra circumscripció que va actuar promovent una reglamentació europea equitativa. Una bonica victòria pacífica contra la violència. 

Els esportistes no es queden enrere en aquesta enumeració dels punts escollits per reforçar l'amistat entre els dos pobles. Els clubs de bàsquet de Nyons i el de Nules es van trobar per a un torneig que també reunia italians i suïssos, de les ciutats també agermanades amb Nyons. Quant als caminants de Nules i de Nyons, van organitzar trobades memorables a Vercors i per Ventoux al principi de l’any 2000, com també interessants caminades per la Serra d’Espadà i les muntanyes valencianes.

No hem deixat de costat la solidaritat. Nyons i Nules, amb altres pobles agermanats amb Nyons, van ajudar el 1994 a la ciutat agermanada de Borca (Romania) a equipar-se d'una ambulància, així com de material mèdic. Donar les gràcies a les cooperatives de Nules que van enviar cinc tones de clementines a favor d'aquesta obra humanitària. Així mateix, a Nyons es va organitzar una acció (publicació d'una obra sobre Mèxic i espectacle franco-espanyol) per ajudar a Manos Unidas contra el hambre.

Més recent

Aquests anys van ser una clara mostra d’accions, intercanvis, ja foren organitzats o privats, els quals van crear amistats molt fortes entre les famílies. Hem seguit els uns i els altres l'evolució dels nostres pobles al llarg dels anys, el seu embelliment, l'evolució de la societat. Ens hem emocionat pels drames que hem conegut dels dos costats, les pèrdues d'éssers d'un costat i de l'altre dels Pirineus. Però la vida és més forta que la por o la pena.

Més a l’actualitat, l’agrupament de les corals de Nyons Chœur des trois Vallées, la de Borriana,  la de Nules i la de Paterna per a espectacles en diferents llengües del món van impressionar els habitants d'aquestes terres i van tornar a encendre la flama de l’agermanament. Un agermanament obert i compartit.

Vicente Flich, qui va iniciar l’agermanament a Espanya, va lluitar amb molt d’esforç per a dotar l’agermanament d'una estructura associativa diferent de l'Ajuntament com és el nostre cas . No ho va poder aconseguir. Mentalitats diferents? En efecte, a Nyons qualsevol que siga l'equip de govern municipal l’agermanament és fort i perdura. Hem conegut diferents governs municipals a Nules. Alguns s’han implicat molt més que d’altres. Cal tornar a fer reviure aquest agermanament, que l’any 2018 celebra els seus 20 anys! Aquesta festa és possible si les accions dutes a terme per les dues parts porten els seus fruits.

L’agermanament ha sigut possible després de set anys de reflexió  i d'acció. I quin agermanament! Més de 300 persones van participar entre el juliol i agost de 1998, comprometent-se a fer viure l'ideal de pau i de solidaritat per a les pròximes dècades. Ací encara recordem els coets què van marcar els fets i que van ressonar a quilòmetres al voltant, també a causa de la victòria al mundial de l'equip nacional de futbol un 12 de juliol de 1998 per 3 a 0 contra Brasil. La cerimònia de l’agermanament s'efectuava el 13 de juliol! I el 24 d'agost a Nules. Tot va ser molt emotiu, calorós i perfecte. Ens queden unes fotos i unes imatges gravades al cor d'amistat i de moltes coses per a compartir junts.

Esperança

Per part nostra, gràcies als lligams que perduren amb els habitants de Nules, a les accions que porta a terme la nostra associació (cursos d'espanyol, viatges per a conèixer Espanya (com per exemple el “Viatge en el país de les falles i de les taronges” en 2016), i la invitació del nou equip municipal l'estiu de 2016, creiem en el futur i esperem de tot cor poder seguir amb el nostre pacte d'amistat amb Nules, si també és el vostre desig.