PER QUÈ UN
AGERMANAMENT?
És la típica pregunta
que es feien els companys espanyols quan des de Nyons els vam proposar
establir relacions d’amistat entre els dos pobles, Nules i Nyons – Nyons i
Nules.
![]() |
Com va començar tot ?
Va ser durant l’any
1991. L’Ajuntament de Nules acabava ser renovat. Vicente Martínez Lucas era el
nou Alcalde. Vicente Flich Felip, el nou Regidor de Cultura i Educació. De la part
de Nyons el nostre Alcalde, Jean Monpeyssen, elegit el 1989, casat amb una dona
d’origen d’Extremadura, coneixia bé Espanya. Ell és qui em va demanar de crear lligams
amb Espanya en vistes a fer un agermanament.
Professora d’espanyol a
l’institut de Nyons des del 1978, jo organitzava cada any amb els meus alumnes
intercanvis escolars amb diferents instituts de Catalunya o del País Basc. Fer
un agermanament amb Espanya semblava una utopia fins que Espanya es va adherir
a la Unió Europea l’any 1986. L’agermanament no era una idea nova per a Nyons,
ja que ja estava agermanat amb la ciutat alemanya de Mechernicha des del 1967, i amb Manciano
(Itàlia) poc després, tenint una política d’obertura europea on Espanya per
desgràcia encara no estava. Era temps de reparar aquest oblit!
La recerca d’un poble
susceptible de convertir-se en amic es va basar en diferents criteris:
nombre d’habitants comparable, una diversitat geogràfica (entre la muntanya i la mar Mediterrània), una distància sense excedir els 800 km a fi de permetre el contacte. El País Valencià ha estat pel meu company de l’època i per a mi
mateixa una evidència. Nosaltres som tots dos originaris d’aquest magnífic
territori. Sueca, la ciutat d’on és la meua família era massa poblada i un poc
llunyana. Nules i Moncofa, on la mare de German Julià tenia vincles,
tenien preferència i és així com nosaltres els vam enviar un correu
explicant les nostres intencions d’amistat als dos pobles. Vicente Flich va
respondre per correu dient que estava interessat amb la nostra proposició.
Moncofa va escriure prou més tard, però ja havíem triat el lloc. I així és com
tot va començar!
Primers contactes
Durant els primers
correus postals i per fax, nosaltres parlàvem dels nostres pobles respectius;
la economia, l’agricultura, el turisme, la vida associativa i cultural, i
també del que significa per a nosaltres JUMELAGE / HERMANAMIENTO / AGERMANAMENT, terme poc
conegut pels habitants de Nules en aquella època! Cada part tenia ganes de
conèixer l’altre poble, presumíem dels punts forts de cada poble. I és
així com l’estiu de 1992 nosaltres vam rebre a Nyons, dins de la festa de les
Olivades, una delegació composada per quatre representants de Nules: José Vicente
Felip Monlleó i Vicente Flich Felip per l’Ajuntament, i Vicente Reines Alagarda i José Luis Jordà Mechó per les associacions.
En aquesta data, la reflexió sobre la configuració del
que podia ser un agermanament i els projectes que l’animarien ocupaven els
nostres intercanvis d’un costat i l’altre dels Pirineus. A Nyons vam crear
l’Association Amitié Nyons Nulès l’estiu de 1992. Els projectes es van
concretar durant les festes de Sant Bartomeu a Nules a finals d’agost del
mateix any, on ens vam poder retrobar René, Maryse, Marcel, Guy i jo mateixa
en una estada memorable, on per fi vam poder viure la intensitat i
la vitalitat de Nules, de la calor dels seus habitants i de l’esplendor de les
festes.
Després de les delegacions oficials van ser grups
d’habitants dels dos pobles qui es trobaren a Nyons i després a Nules. El
maig de 1993, 50 nulers van participar a les festes del 25 aniversari de
l’agermanament amb Mechernich, la nostra ciutat agermanada d'Alemanya. La Coral de Sant
Bartomeu va oferir un concert magnífic per aquesta ocasió. Tots els nostres
invitats van ser albergats en casa de famílies de Nyons. La nostra associació
va comptar no solament dels amics espanyols, sinó també de famílies
d’origen espanyol instal·lades a França després de molt de temps.
Per festes de la Soledat a l’octubre del mateix any va
ser un grup de Nyons qui va visitar Nules per a conèixer el poble espanyol del
que tot el món parlava a Nyons. Els francesos estaven meravellats per la durada
de les festes valencianes i de la barreja entre religiositat (la processó) i
els actes profans dels bous al carrer.
Aquests intercanvis entre ciutadans dels dos pobles seria
l’inici d’unes relacions fortes, que encara durarien 25 anys més tard i que
serien realitzades al voltant de projectes compartits, destinats a reforçar
l’amistat entre els dos pobles.
Activitats diverses:
Vicente Flich Felip ho repetia sovint: “Un agermanament cal
enfortir-se sobre unes bones bases ». Aquest projecte es va assentar sobre
uns eixos importants:
| Visita d'escolars de Nyons a Nules (2017) |
- Els intercanvis culturals han estat també un vector molt
important de rencontres calorosos i festius, tant a Nyons com a Nules. La
Rondalla d’Espadà va ser acollida des del 1994 i cada dos anys durant les
activitats festives de Pasqua, el cèlebre Corso! La dissolució d’aquest grup ens
ha fet triar els últims anys a eixamplar la nostra amistat amb pobles dels
voltants, com Paterna, on el grup Gatzara ha animat el Corso 2016 amb entusiasme. El 1995 vam acollir l’orquestra laudística per realitzar un
concert espectacular al teatre de Verdure del nostre poble: més de 500
espectadors van aplaudir la virtuositat del grup. Més tard vam acollir la coral
de l’ONCE de València per a un concert igualment espectacular. Tampoc cal oblidar
les intervencions precioses del grup de danses de Carmina Monlleó i de Rosa Gavalda,
que ens van honorar amb la seua visita artística. A Nules nosaltres vam dur el
grup de danses folklòriques de Caleu, al cantant occità Jean Bernard Plantevin.
Segur que m’oblide d’artistes, que em perdonen!
![]() |
Els esportistes no es
queden enrere en aquesta enumeració dels punts escollits per reforçar l'amistat
entre els dos pobles. Els clubs de bàsquet de Nyons i el de Nules es van trobar
per a un torneig que també reunia italians i suïssos, de les ciutats també
agermanades amb Nyons. Quant als caminants de Nules i de Nyons, van organitzar
trobades memorables a Vercors i per Ventoux al principi de l’any 2000, com
també interessants caminades per la Serra d’Espadà i les muntanyes valencianes.
No hem deixat de costat la solidaritat. Nyons i Nules,
amb altres pobles agermanats amb Nyons, van ajudar el 1994 a la ciutat agermanada de
Borca (Romania) a equipar-se d'una ambulància, així com de material
mèdic. Donar les gràcies a les cooperatives de Nules que van enviar cinc tones de
clementines a favor d'aquesta obra humanitària. Així mateix, a Nyons es va
organitzar una acció (publicació d'una obra sobre Mèxic i espectacle
franco-espanyol) per ajudar a Manos Unidas contra el hambre.
Més recent
Aquests anys van ser una
clara mostra d’accions, intercanvis, ja foren organitzats o privats, els quals van
crear amistats molt fortes entre les famílies. Hem seguit els uns i els altres
l'evolució dels nostres pobles al llarg dels anys, el seu embelliment,
l'evolució de la societat. Ens hem emocionat pels drames que hem conegut dels
dos costats, les pèrdues d'éssers d'un costat i de l'altre dels Pirineus. Però
la vida és més forta que la por o la pena.
Més a l’actualitat, l’agrupament
de les corals de Nyons Chœur des trois Vallées, la de Borriana, la de Nules i la de Paterna per a espectacles en diferents
llengües del món van impressionar els habitants d'aquestes terres i van tornar
a encendre la flama de l’agermanament. Un agermanament obert i compartit.
Vicente Flich, qui va
iniciar l’agermanament a Espanya, va lluitar amb molt d’esforç per a dotar l’agermanament
d'una estructura associativa diferent de l'Ajuntament com és el nostre cas . No ho va poder aconseguir. Mentalitats diferents? En efecte, a
Nyons qualsevol que siga l'equip de govern municipal l’agermanament és fort i
perdura. Hem conegut diferents governs municipals a Nules. Alguns s’han
implicat molt més que d’altres. Cal tornar a fer reviure aquest agermanament, que l’any
2018 celebra els seus 20 anys! Aquesta festa és possible si les accions dutes
a terme per les dues parts porten els seus fruits.
L’agermanament ha sigut possible després de set anys de reflexió i d'acció. I quin agermanament! Més de 300
persones van participar entre el juliol i agost de 1998, comprometent-se a fer
viure l'ideal de pau i de solidaritat per a les pròximes dècades. Ací encara recordem
els coets què van marcar els fets i que van ressonar a quilòmetres al voltant, també
a causa de la victòria al mundial de l'equip nacional de futbol un 12 de juliol
de 1998 per 3 a 0 contra Brasil. La cerimònia de l’agermanament s'efectuava el
13 de juliol! I el 24 d'agost a Nules. Tot va ser molt emotiu, calorós i perfecte.
Ens queden unes fotos i unes imatges gravades al cor d'amistat i de moltes coses per a compartir junts.
Esperança






No hay comentarios:
Publicar un comentario