Un jumelage, pourquoi faire ?

Colette Brun-Castelly, présidente de l’Association Amitié Nyons-Nules

Valencià  Castellano

 C’est le type de questions que se posaient nos partenaires espagnols quand depuis Nyons nous leur avons proposé d’établir des relations d’amitié entre nos deux villes Nyons et Nules, Nules et Nyons. 

Comment cela a commencé ?

C’était dans le courant de l’année 1991. Le Conseil municipal de Nules venait d’être renouvelé. Vicente Martinez Lucas était le nouveau Maire, Vicente FlichFelip,  l’Adjoint à la culture et à l’Education. Côté nyonsais,  notre Maire, Jean Monpeyssen, élu en 1989, marié à une dame originaire d’Estrémadure connaissait bien l’Espagne. Il m’a demandé d’établir des liens avec l’Espagne en vue d’un jumelage. Professeure  d’Espagnol au lycée de Nyons depuis 1978 j’organisais chaque année avec mes élèves des échanges scolaires avec différents lycées de Catalogne ou du Pays Basque. Faire un jumelage avec l’Espagne me semblait illusoire jusqu’à ce que l’Espagne intègre l’union européenne en 1986. Le jumelage n’était pas une idée neuve pour nous car Nyons, jumelée avec Mechernich en Allemagne depuis 1967 et avec Manciano (Italie) depuis peu, avait une politique d’ouverture européenne d’où l’Espagne était hélas encore absente. Il était temps de réparer cet oubli !

La recherche d’une ville susceptible de devenir notre partenaire s’est basée sur plusieurs critères : un nombre d’habitants comparable, une diversité géographique (la moyenne montagne et la côte méditerranéenne), une distance ne devant pas excéder 800 km afin de rendre les contacts aisés. Le Pays valencien a été pour mon collègue de l’époque et moi-même une évidence. Nous étions tous deux originaires de cette région magnifique. Sueca la ville d’où est issue ma famille apparaissait trop peuplée et trop lointaine, Nules et Moncofar, où la mère de German Julia avait des liens,  eurent notre préférence et c’est ainsi que  nous envoyames un courrier explicitant nos intention amicales à ces deux  villes. Vicente Flich répondit par retour de courrier se disant très intéressé par notre proposition. Moncofar a écrit bien plus tard mais la place était prise ! Et voilà comment tout a commencé ! 

Faire connaissance

Dans les premiers courriers (postaux et fax), nous parlions de nos villes respectives ; l’économie, l’agriculture, le tourisme, la vie associative et culturelle…et aussi de ce que signifie JUMELAGE/HERMANAMIENTO/AGERMANAMENT, terme peu connu des habitants de Nules à l’époque !  Tant est si bien que chaque partie a eu envie de connaitre la ville dont chacun vantait si bien les atouts. Et c’est ainsi qu’à l’été 1992 nous (Les amis de l’Espagne dont des élus), avons reçu à Nyons, dans la cadre de la fête des Olivades,  une délégation composée de 4 représentants de Nules : José Vicente Felip Monlleo et Vicente Flich Felip pour la municipalité, Vicente Reines Alagarda ainsi que José Luis Jordan Mecho pour les associations. 

A cette date-là, la réflexion sur la configuration de ce que pouvait être un jumelage et les projets qui l’animeraient occupait nos échanges de part et d’autre des Pyrénées A Nyons nous avons créé l’Association Amitié Nyons Nulès à l’été 92. Les projets se sont concrétisés lors des fêtes de Sant Bartomeu à Nules fin août de la même année où nous nous sommes retrouvés, René, Maryse, Marcel, Guy et moi-même pour un séjour mémorable où nous avons enfin pris la mesure de la vitalité de Nules, de la chaleur de ses habitants et de la splendeur de ses fêtes !

Après les délégations officielles ce sont des groupes entiers d’habitants des deux villes qui se sont rendu à Nyons puis à Nulès. En mai 1993, 50 nulenses ont participé aux festivités du 25° anniversaire du jumelage avec Mechernich, notre jumelle allemande. La Coral Sant Bartolomeu a donné un concert magnifique pour cette occasion.Tous nos invités ont été hébergés chez les familles de Nyons. Notre association nouvellement créée comptait non seulement s des amis de l’Espagne mais aussi des familles d’origine espagnole installées en France depuis  longtemps.  Pour la fête de la Soledad en octobre de la même année, c’est un car de nyonsais qui a débarqué à Nulès pour faire connaissance avec la ville espagnole dont tout le monde parlait à Nyons. Les français étaient étonnés de la durée des fêtes valenciennes et du mélange de spirituel (la procession) et de profane ; les courses de taureaux !

Ces échanges entre citoyens des deux villes ne constituaient que le début de relations fortes, qui durent toujours 25 ans plus tard et qui se sont réalisées autour de projets partagés, destinés à renforcer l’amitié entre nos deux villes.

Des projets variés

Vicente Flich Felip le répétait souvent : « Un hermanamiento, hay que asentarlo sobre buenas bases”. Ces projets se sont réalisés autour d’axes forts :

Visite d'scolaires de Nyons à Nules (2017)

-Les échanges scolaires entre adolescents du Collège de Nyons et  ceux de Nules (tous les collèges ainsi que le lycée ont été concernés). Le premier eut lieu au printemps 1994. Il a réuni 60 jeunes gens (30 français et 30 espagnols). Cela a soulevé un véritable enthousiasme parmi les jeunes et aussi les familles qui les ont accueillis.Ces échanges se sont déroulés régulièrement jusqu’en 2002. Ils ont repris en 2010 et semblent se fortifier avec les nouvelles relations établies entre la cité scolaire de Nyons et le lycée Gilabert de Centelles, renforcé par celui de Betxi. Ce sont 98 jeunes qui ont pu se rendre visite au printemps 2017 et découvrir la région de leur correspondant. Les villes jumelles se sont impliquées dans ces échanges prometteurs ! Les XI° échange scolaire se profile à l’horizon 2018 !

Rondalla Espadà à Nyons (Corso)

Les échanges culturels ont été également un vecteur important de rencontres chaleureuses et festives, tant à Nyons qu’à Nules. La Rondalla de Espadan  a été accueillie depuis 1994 et tous les deux ans dans le cadre de notre fête pascale, le célèbre Corso ! La dissolution de ce groupe nous a amenés dernièrement  à élargir notre amitié aux villes des alentours, comme Paterna, dont le groupe Gatzaraa animé le Corso 2016 avec brio ! En 1995, nous avons accueilli la orquesta laudistica pour un concert exceptionnel au théâtre de verdure de notre ville : plus de 500 spectateurs ont applaudi la virtuosité du groupe. Plus tard, nous avons accueilli la chorale de la ONCE de Valencia pour un concert également exceptionnel. Il ne faut pas oublier non plus les très belles prestations desgrup de dances de Carmina Monlleo et de Rosa Gavalda, qui nous ont fait l’honneur de leur visite artistique. A Nulès, nous avons emmené le groupe de danses folkloriques du Caleu, le chanteur occitan Jean Bernard Plantevin et j’en oublie sans doute. Qu’ils me pardonnent ! 

Sur le plan économique, nous ne sommes pas en reste non plus. De part et d’autre, la présence de nulenses à notre fête de l’Alicoque (fête rituelle de l’huile nouvelle en février) ou celles de Nyonsais à la foire agricole de San Joaquin, témoigne de notre volonté mutuelle d’échanger aussi des produits ; clémentines et olives, vins et tapenades contre caisses d’orange ! Et parfois de trouver des solutions à des problèmes épineux comme ce fut le cas dans les années 90 où nos amis de Nules  se disaient révoltés de voir les camions espagnols transportant des fraises saccagés par les agriculteurs français. Nous avons porté la question auprès du sénateur de notre circonscription qui a agi dans le sens d’une règlementation européenne équitable. Une belle victoire pacifique contre la violence.

Les sportifs ne sont pas enreste dans cette énumération des axes choisis pour renforcer l’amitié entre les deux villes. Les clubs de basket nyonsais et de Nulès se sont rencontrés pour un tournoi réunissant des italiens et des Suisses de nos villes amies. Quant aux randonneurs de Nules et de Nyons, ils ont organisé des rencontres mémorables dans le Vercors et près du Ventoux au début des années 2000 suivies de belles randonnées dans la sierra de Espadan et les montagnes valenciennes. Des envies de rencontres semblent renaître de ce côté-ci des Pyrénées.

La solidarité n’a point été laissée de côté. Nyons et Nules avec les autres villes jumelles de Nyons ont aidé la ville amie de Borca en Roumanie, en 1994 à s’équiper d’une ambulance ainsi que de matériel médical. Encore merci aux coopératives de Nulès qui ont envoyé à la vente 5 tonnes de clémentines au profit de cette belle œuvre humanitaire. De même, les nyonsais ont organisé une action (publication d’un ouvrage sur le Mexique et spectacle franco-espagnol) pour aider Manosunidas contra el hambre.

Plus récemment

Ces années furent constellées d’actions, échanges, organisés ou privés au cours desquels des amitiés durables  se sont nouées entre les familles. Nous avons suivi les uns et les autres l’évolution de nos villes, leur embellissement, l’évolution de la société. Nous avons été émus par les drames qu’ont connus tour à tour nos deux pays, les pertes d’êtres chers d’un côté et de l’autre des Pyrénées…Mais la vie est plus forte que la peur ou la peine !

Plus près de nous, le regroupement des chorales de Nyons (Chœur des trois Vallées), de Burriana, de Nules et Paterna pour de beaux spectacles dans toutes les langues du monde ont ravi les habitants de ces contrées et ravivé la flamme du jumelage. Un jumelage ouvert et partagé.

Vicente Flich, initiateur du jumelage en Espagne, n’a pas ménagé ses efforts pour, comme à Nyons, doter le  jumelage d’une structure associative distincte de la Mairie comme c’est le cas de notre côté. Il n’y a pas réussi. Des mentalités différentes ?  Effectivement, à  Nyons ce quelle que soit l’équipe municipale, le jumelage perdure. Nous avons connu différentes municipalités à Nules. Certaines se sont révélées plus impliquées que d’autres à faire vivre ce jumelage qui en 2018 va « fêter » ses 20 ans ! Peut-être, si les actions entreprise des deux côtés pour le dynamiser portent leurs fruits. 

Car le jumelage a bien eu lieu, après « 7 ans de réflexion » … et d’action ! Et quel jumelage. Plus de 300 personnes y ont participé en juillet et aout 1998, s’engageant à faire vivre l’idéal de paix et de solidarité pour les décennies à venir. Ici on s’en souvient encore à cause des pétarades (tracas) colossales qui ont marqué l’’événement et qui ont retenti à des kilomètres alentour, et aussi à cause de la victoire au mondial de l’équipe de foot nationale un certain 12 juillet 1998 par 3 buts à 0 contre le Brésil ! La cérémonie du jumelage avait lieu  le 13 juillet ! et le 24 août à Nules. Tout fut grandiose chaleureux et parfait ! Il nous reste des photos et chevillé au cœur de belles images d’amitié et de partage. 

Espoir

De notre côté, grâce aux liens qui perdurent avec les habitants de Nulès, aux actions de notre association (des cours d’espagnol, des voyages pour connaître l’Espagne (comme le « Voyage au pays des fallas et des oranges » en 2016), notre invitation à l’été 2016 de la nouvelle équipe municipale, nous sommes confiants en l’avenir et espérons de tout cœur de pouvoir poursuivre notre pacte d’amitié avec Nules, si tel est votre souhait à vous aussi. 

Història d'un agermanament (Nyons)

Colette Brun-Castelly, presidenta de l’Associació AMITIÉ NYONS-NULES

Traducció: Josep Romero Recatalà
Français  Castellano

PER QUÈ UN AGERMANAMENT? 

És la típica pregunta que es feien els companys espanyols quan des de Nyons els vam proposar establir relacions d’amistat entre els dos pobles, Nules i Nyons – Nyons i Nules.

Com va començar tot ?

Va ser durant l’any 1991. L’Ajuntament de Nules acabava ser renovat. Vicente Martínez Lucas era el nou Alcalde. Vicente Flich Felip, el nou Regidor de Cultura i Educació. De la part de Nyons el nostre Alcalde, Jean Monpeyssen, elegit el 1989, casat amb una dona d’origen d’Extremadura, coneixia bé Espanya. Ell és qui em va demanar de crear lligams amb Espanya en vistes a fer un agermanament.

Professora d’espanyol a l’institut de Nyons des del 1978, jo organitzava cada any amb els meus alumnes intercanvis escolars amb diferents instituts de Catalunya o del País Basc. Fer un agermanament amb Espanya semblava una utopia fins que Espanya es va adherir a la Unió Europea l’any 1986. L’agermanament no era una idea nova per a Nyons, ja que ja estava agermanat amb la ciutat alemanya de Mechernicha des del 1967, i amb Manciano (Itàlia) poc després, tenint una política d’obertura europea on Espanya per desgràcia encara no estava. Era temps de reparar aquest oblit!

La recerca d’un poble susceptible de convertir-se en amic es va basar en diferents criteris: nombre d’habitants comparable, una diversitat geogràfica (entre la muntanya i la mar Mediterrània), una distància sense excedir els 800 km a fi de permetre el contacte. El País Valencià ha estat pel meu company de l’època i per a mi mateixa una evidència. Nosaltres som tots dos originaris d’aquest magnífic territori. Sueca, la ciutat d’on és la meua família era massa poblada i un poc llunyana. Nules i Moncofa, on la mare de German Julià tenia vincles, tenien preferència i és així com nosaltres els vam enviar un correu explicant les nostres intencions d’amistat als dos pobles. Vicente Flich va respondre per correu dient que estava interessat amb la nostra proposició. Moncofa va escriure prou més tard, però ja havíem triat el lloc. I així és com tot va començar!

Primers contactes

Durant els primers correus postals i per fax, nosaltres parlàvem dels nostres pobles respectius; la economia, l’agricultura, el turisme, la vida associativa i cultural, i també del que significa per a nosaltres JUMELAGE / HERMANAMIENTO / AGERMANAMENT, terme poc conegut pels habitants de Nules en aquella època! Cada part tenia ganes de conèixer l’altre poble, presumíem dels punts forts de cada poble. I és així com l’estiu de 1992 nosaltres vam rebre a Nyons, dins de la festa de les Olivades, una delegació composada per quatre representants de Nules: José Vicente Felip Monlleó i Vicente Flich Felip per l’Ajuntament, i Vicente Reines Alagarda i José Luis Jordà Mechó per les associacions.

En aquesta data, la reflexió sobre la configuració del que podia ser un agermanament i els projectes que l’animarien ocupaven els nostres intercanvis d’un costat i l’altre dels Pirineus. A Nyons vam crear l’Association Amitié Nyons Nulès l’estiu de 1992. Els projectes es van concretar durant les festes de Sant Bartomeu a Nules a finals d’agost del mateix any, on ens vam poder retrobar René, Maryse, Marcel, Guy i jo mateixa en una estada memorable, on per fi vam poder viure la intensitat i la vitalitat de Nules, de la calor dels seus habitants i de l’esplendor de les festes.

Després de les delegacions oficials van ser grups d’habitants dels dos pobles qui es trobaren a Nyons i després a Nules. El maig de 1993, 50 nulers van participar a les festes del 25 aniversari de l’agermanament amb Mechernich, la nostra ciutat agermanada d'Alemanya. La Coral de Sant Bartomeu va oferir un concert magnífic per aquesta ocasió. Tots els nostres invitats van ser albergats en casa de famílies de Nyons. La nostra associació va comptar no solament dels amics espanyols, sinó també de famílies d’origen espanyol instal·lades a França després de molt de temps.

Per festes de la Soledat a l’octubre del mateix any va ser un grup de Nyons qui va visitar Nules per a conèixer el poble espanyol del que tot el món parlava a Nyons. Els francesos estaven meravellats per la durada de les festes valencianes i de la barreja entre religiositat (la processó) i els actes profans dels bous al carrer.

Aquests intercanvis entre ciutadans dels dos pobles seria l’inici d’unes relacions fortes, que encara durarien 25 anys més tard i que serien realitzades al voltant de projectes compartits, destinats a reforçar l’amistat entre els dos pobles.

Activitats diverses:

Vicente Flich Felip ho repetia sovint: “Un agermanament cal enfortir-se sobre unes bones bases ». Aquest projecte es va assentar sobre uns eixos importants:

Visita d'escolars de Nyons a Nules (2017)

- Els intercanvis escolars entre adolescents dels col·legis de Nyons i dels de Nules (tots els col·legis, així com també l’institut, van estar implicats). El primer encontre va tindre lloc la primavera de 1994, reunint a 60 joves (30 francesos i 30 espanyols). Es va crear un gran entusiasme entre els joves i també les famílies que els acollien. Aquests intercanvis van tindre lloc regularment fins el 2002. Es van tornar a realitzar a partir de 2010 i semblen fortificar-se amb les noves relacions establertes entre el centre escolar de Nyons i l’Institut Gilabert de Centelles, reforçada també pel de Betxí. Són 98 els joves que durant la primavera de 2017 han pogut visitar i descobrir el territori del seu corresponent. Els pobles agermanats s’han implicat amb els intercanvis. Els XIè intercanvis escolars es perfilen a l’horitzó 2018!

- Els intercanvis culturals han estat també un vector molt important de rencontres calorosos i festius, tant a Nyons com a Nules. La Rondalla d’Espadà va ser acollida des del 1994 i cada dos anys durant les activitats festives de Pasqua, el cèlebre Corso! La dissolució d’aquest grup ens ha fet triar els últims anys a eixamplar la nostra amistat amb pobles dels voltants, com Paterna, on el grup Gatzara ha animat el Corso 2016 amb entusiasme. El 1995 vam acollir l’orquestra laudística per realitzar un concert espectacular al teatre de Verdure del nostre poble: més de 500 espectadors van aplaudir la virtuositat del grup. Més tard vam acollir la coral de l’ONCE de València per a un concert igualment espectacular. Tampoc cal oblidar les intervencions precioses del grup de danses de Carmina Monlleó i de Rosa Gavalda, que ens van honorar amb la seua visita artística. A Nules nosaltres vam dur el grup de danses folklòriques de Caleu, al cantant occità Jean Bernard Plantevin. Segur que m’oblide d’artistes, que em perdonen!

-Econòmicament tampoc ens quedem enrere. D'un costat i de l’altre, la presència de nulers a la nostra festa d’Alicoque (festa ritual de l'oli al febrer) o les de nyonsais a la Fira de Ramaderia de Nules, testimonia la nostra voluntat mútua d’intercanviar també productes; clementines i olives, vins i menjars fets amb olives, amb caixes de taronja! I de vegades poder trobar solucions a conflictes com el cas dels anys 90 quan els nostres amics de Nules ens parlaven sobre els camions espanyols que transportaven taronges o maduixes i eren saquejats pels agricultors francesos a la frontera. Vam fer arribar el problema al senador de la nostra circumscripció que va actuar promovent una reglamentació europea equitativa. Una bonica victòria pacífica contra la violència. 

Els esportistes no es queden enrere en aquesta enumeració dels punts escollits per reforçar l'amistat entre els dos pobles. Els clubs de bàsquet de Nyons i el de Nules es van trobar per a un torneig que també reunia italians i suïssos, de les ciutats també agermanades amb Nyons. Quant als caminants de Nules i de Nyons, van organitzar trobades memorables a Vercors i per Ventoux al principi de l’any 2000, com també interessants caminades per la Serra d’Espadà i les muntanyes valencianes.

No hem deixat de costat la solidaritat. Nyons i Nules, amb altres pobles agermanats amb Nyons, van ajudar el 1994 a la ciutat agermanada de Borca (Romania) a equipar-se d'una ambulància, així com de material mèdic. Donar les gràcies a les cooperatives de Nules que van enviar cinc tones de clementines a favor d'aquesta obra humanitària. Així mateix, a Nyons es va organitzar una acció (publicació d'una obra sobre Mèxic i espectacle franco-espanyol) per ajudar a Manos Unidas contra el hambre.

Més recent

Aquests anys van ser una clara mostra d’accions, intercanvis, ja foren organitzats o privats, els quals van crear amistats molt fortes entre les famílies. Hem seguit els uns i els altres l'evolució dels nostres pobles al llarg dels anys, el seu embelliment, l'evolució de la societat. Ens hem emocionat pels drames que hem conegut dels dos costats, les pèrdues d'éssers d'un costat i de l'altre dels Pirineus. Però la vida és més forta que la por o la pena.

Més a l’actualitat, l’agrupament de les corals de Nyons Chœur des trois Vallées, la de Borriana,  la de Nules i la de Paterna per a espectacles en diferents llengües del món van impressionar els habitants d'aquestes terres i van tornar a encendre la flama de l’agermanament. Un agermanament obert i compartit.

Vicente Flich, qui va iniciar l’agermanament a Espanya, va lluitar amb molt d’esforç per a dotar l’agermanament d'una estructura associativa diferent de l'Ajuntament com és el nostre cas . No ho va poder aconseguir. Mentalitats diferents? En efecte, a Nyons qualsevol que siga l'equip de govern municipal l’agermanament és fort i perdura. Hem conegut diferents governs municipals a Nules. Alguns s’han implicat molt més que d’altres. Cal tornar a fer reviure aquest agermanament, que l’any 2018 celebra els seus 20 anys! Aquesta festa és possible si les accions dutes a terme per les dues parts porten els seus fruits.

L’agermanament ha sigut possible després de set anys de reflexió  i d'acció. I quin agermanament! Més de 300 persones van participar entre el juliol i agost de 1998, comprometent-se a fer viure l'ideal de pau i de solidaritat per a les pròximes dècades. Ací encara recordem els coets què van marcar els fets i que van ressonar a quilòmetres al voltant, també a causa de la victòria al mundial de l'equip nacional de futbol un 12 de juliol de 1998 per 3 a 0 contra Brasil. La cerimònia de l’agermanament s'efectuava el 13 de juliol! I el 24 d'agost a Nules. Tot va ser molt emotiu, calorós i perfecte. Ens queden unes fotos i unes imatges gravades al cor d'amistat i de moltes coses per a compartir junts.

Esperança

Per part nostra, gràcies als lligams que perduren amb els habitants de Nules, a les accions que porta a terme la nostra associació (cursos d'espanyol, viatges per a conèixer Espanya (com per exemple el “Viatge en el país de les falles i de les taronges” en 2016), i la invitació del nou equip municipal l'estiu de 2016, creiem en el futur i esperem de tot cor poder seguir amb el nostre pacte d'amistat amb Nules, si també és el vostre desig.

Historia de un hermanamiento (Nyons)

Colette Brun-Castelly, presidenta de la Asociación AMITIÉ NYONS-NULES

Traducción: Josep Romero Recatalà 

Français 
Valencià

POR QUÉ UN HERMANAMIENTO?

Es la típica pregunta que se hacían los compañeros españoles cuando desde Nyons les propusimos establecer relaciones de amistad entre los dos pueblos, Nules y Nyons – Nyons y Nules. 

¿Cómo empezó todo? 

Fue durante el año 1991. El Ayuntamiento de Nules acababa de ser renovado. Vicente Martínez Lucas era el nuevo Alcalde. Vicente Flich Felip, el nuevo Concejal de Cultura y Educación. De la parte de Nyons nuestro Alcalde, Jean Monpeyssen, elegido el 1989, estaba casado con una mujer de origen de Extremadura, conocía bien España. Él es quien me pidió crear vínculos con España en vistas a hacer un hermanamiento.

Profesora de español en el instituto de Nyons desde el 1978, yo organizaba cada año con mis alumnos intercambios escolares con diferentes institutos de Cataluña o del País Vasco. Hacer un hermanamiento con España parecía una utopía hasta que España se adhirió a la Unión Europea en 1986. El hermanamiento no era una idea nueva para Nyons, puesto que ya estaba hermanado con la ciudad alemana de Mechernicha desde el 1967, y con Manciano (Italia) poco después, teniendo una política de apertura europea donde España por desgracia todavía no formaba parte. Era tiempo de reparar este olvido!

La búsqueda de un pueblo susceptible de convertirse en amigo se basó en diferentes criterios: número de habitantes comparable, una diversidad geográfica (entre la montaña y el mar Mediterráneo), una distancia sin exceder los 800 km con objeto de permitir el contacto. El País Valenciano ha estado para mi compañero de la época y para mí misma una evidencia. Somos los dos originarios de este magnífico territorio. Sueca, la ciudad de dónde es mi familia era demasiado poblada y un poco lejana. Nules y Moncofa, donde la madre de German Julià tenía vínculos, tenían preferencia y es así como nosotros les enviamos un correo explicando nuestras intenciones de amistad a los dos pueblos. Vicente Flich respondió por correo diciendo que estaba interesado en nuestra proposición. Moncofa escribió bastante más tarde, pero ya habíamos elegido el lugar. Y así es cómo todo empezó!

Primeros contactos

Durante los primeros correos postales y faxes, nosotros hablábamos de nuestros pueblos respectivos: la economía, la agricultura, el turismo, la vida asociativa y cultural, y también de lo que significa para nosotros JUMELAGE / AGERMANAMENT / HERMANAMIENTO, término poco conocido por los habitantes de Nules en aquella época. Cada parte tenía ganas de conocer el otro pueblo, presumíamos de los puntos fuertes de cada pueblo. Y es así como el verano de 1992 nosotros recibimos en Nyons, dentro de la fiesta de las Olivades, una delegación compuesta por cuatro representantes de Nules: José Vicente Felip Monlleó y Vicente Flich Felip por el Ayuntamiento, y Vicente Reinas Alagarda y José Luis Jordà Mechó por las asociaciones. En esta fecha, la reflexión sobre la configuración del que podía ser un hermanamiento y los proyectos que lo animarían ocupaban nuestros intercambios de un lado y el otro de los Pirineos.

En Nyons creamos la Association Amitié Nyons Nulès el verano de 1992. Los proyectos se concretaron durante las fiestas de Sant Bartomeu en Nules a finales de agosto del mismo año, donde nos pudimos reencontrar René, Maryse, Marcel, Guy y yo misma en una estancia memorable, donde por fin pudimos vivir la intensidad y la vitalidad de Nules, del calor de sus habitantes y del esplendor de las fiestas. Después de las delegaciones oficiales fueron grupos de habitantes de los dos pueblos quienes se encontraron en Nyons y después en Nules.

En mayo de 1993, 50 nulenses participaron en las fiestas del 25 aniversario del hermanamiento con Mechernich, nuestra ciudad hermanada de Alemania. La Coral de Sant Bartomeu ofreció un concierto magnífico para esta ocasión. Todos nuestros invitados fueron albergados en casa de familias de Nyons. Nuestra asociación contó no solamente con los amigos españoles, sino también con las familias de origen español instaladas en Francia después de mucho tiempo. Por fiestas de la Soledat en octubre del mismo año fue un grupo de Nyons quién visitó Nules para conocer el pueblo español del que todo el mundo hablaba en Nyons. Los franceses estaban maravillados por la duración de las fiestas valencianas y de la mezcla entre religiosidad (la procesión) y los actos profanos de los bous al carrer. Estos intercambios entre ciudadanos de los dos pueblos sería el inicio de unas relaciones fuertes, que todavía durarían 25 años más tarde y que serían realizadas alrededor de proyectos compartidos, destinados a reforzar la amistad entre los dos pueblos.

Actividades diversas:

 

Vicente Flich Felip lo repetía a menudo: “Un hermanamiento tiene que asentarse sobre unas buenas bases”. Este proyecto se asentó sobre unos ejes importantes: 

Escolares de Nyons en Nules (2017)

- Los intercambios escolares entre adolescentes de los colegios de Nyons y de los de Nules (todos los colegios, así como también el instituto, estuvieron implicados). El primer encuentro tuvo lugar la primavera de 1994, reuniendo en 60 jóvenes (30 franceses y 30 españoles). Se creó un gran entusiasmo entre los jóvenes y también las familias que los acogían. Estos intercambios tuvieron lugar regularmente hasta el 2002. Se volvieron a reanudar a partir de 2010 y parecen fortificarse con las nuevas relaciones establecidas entre el centro escolar de Nyons y el Instituto Gilabert de Centelles, reforzada también por el de Betxí. Son 98 los jóvenes que durante la primavera de 2017 han podido visitar y descubrir el territorio de su correspondiente. Los pueblos hermanados se han implicado con los intercambios. Los XIè intercambios escolares se perfilan en el horizonte 2018!

- Los intercambios culturales han sido también un vector muy importante de reencuentros calurosos y festivos, tanto en Nyons como en Nules. La Rondalla Espadà fue acogida desde el 1994 y cada dos años durante las actividades festivas de Pascua, el célebre Corso! La disolución de este grupo nos ha hecho elegir los últimos años a ampliar nuestra amistad con pueblos de los alrededores, como Paterna, donde el grupo Gatzara ha animado el Corso 2016 con entusiasmo. El 1995 acogimos a la Orquesta Laudística para realizar un concierto espectacular al teatro de Verdure de nuestro pueblo: más de 500 espectadores aplaudieron la virtuosidad del grupo. Más tarde acogimos la coral de la ONCE de Valencia para un concierto igualmente espectacular. Tampoco hay que olvidar las preciosas intervenciones del grupo de danzas de Carmina Monlleó y de Rosa Gavalda, que nos honoraron con su visita artística. Nosotros llevamos a Nules el grupo de danzas folclóricas de Caláis, al cantante occitano Jean Bernard Plantevin. Seguro que me olvido de artistas, que me perdonen!

-Económicamente tampoco nos quedamos atrás. De un lado y del otro, la presencia de nulenses en nuestra fiesta de Alicoque (fiesta ritual del aceite en febrero) o las de nyonsais en la Feria de Ganadería de Nules, testimonia nuestra voluntad mutua de intercambiar también productos; clementinas y aceitunas, vinos y alimentos hechos con aceitunas, cajas de naranja. Y a veces poder encontrar soluciones a conflictos como el caso de los años 90 cuando nuestros amigos de Nules nos hablaban sobre los camiones españoles que transportaban naranjas o fresas y eran saqueados por los agricultores franceses en la frontera. Hicimos llegar el problema al senador de nuestra circunscripción que actuó promoviendo una reglamentación europea equitativa. Una bonita victoria pacífica contra la violencia. 

Los deportistas no se quedan atrás en esta enumeración de los puntos escogidos para reforzar la amistad entre los dos pueblos. Los clubes de baloncesto de Nyons y el de Nules se encontraron para un torneo que también reunía italianos y suizos, de las ciudades también hermanadas con Nyons. En cuanto a los senderistas de Nules y de Nyons, organizaron encuentros memorables en Vercors y por Ventoux a principios del año 2000, como también interesantes rutas por la Serra d’Espadà y las montañas valencianas.

No hemos dejado de lado la solidaridad. Nyons y Nules, junto con otros pueblos hermanados con Nyons, ayudaron en 1994 a la ciudad hermanada de Borca (Rumanía) a equiparse de una ambulancia, así como de material médico. Dar las gracias a las cooperativas de Nules que enviaron cinco toneladas de clementinas en favor de esta obra humanitaria. Así mismo, en Nyons se organizó una acción (publicación de una obra sobre México y espectáculo franco-español) para ayudar a Manos Unidas contra el hambre.

Más reciente

 Estos años fueron una clara muestra de acciones, intercambios, ya fueran organizados o privados, los cuales han creado amistades muy fuertes entre las familias. Hemos seguido unos y otros la evolución de nuestros pueblos a lo largo de los años, su embellecimiento, la evolución de la sociedad. Nos hemos emocionado por los dramas que hemos conocido de los dos lados, las pérdidas de seres de un lado y del otro de los Pirineos. Pero la vida es más fuerte que el miedo o la pena.

Más en la actualidad, el agrupamiento de las corales de Nyons Chœur des trois Vallées, la de Borriana, la de Nules y la de Paterna para espectáculos en diferentes lenguas del mundo impresionaron a los habitantes de estas tierras y volvieron a encender la llama del hermanamiento. Un hermanamiento abierto y compartido.

Vicente Flich, quién inició el hermanamiento en España, luchó con mucho esfuerzo para dotar al hermanamiento de una estructura asociativa diferente a la del Ayuntamiento como es nuestro caso. No lo pudo conseguir. ¿Mentalidades diferentes? En efecto, en Nyons cualquier que sea el equipo de gobierno municipal el hermanamiento es fuerte y perdura. Hemos conocido diferentes gobiernos municipales en Nules. Algunos se han implicado mucho más que otros. Hay que volver a hacer revivir este hermanamiento, que en 2018 celebra sus 20 años. Esta fiesta es posible si las acciones llevadas a cabo por las dos partes traen sus frutos.

El hermanamiento ha sido posible después de siete años de reflexión y de acción. ¡Y qué hermanamiento! Más de 300 personas participaron entre julio y agosto de 1998, comprometiéndose a hacer vivir el ideal de paz y de solidaridad para las décadas venideras. Aquí todavía recordamos los cohetes qué marcaron los hechos y que resonaron a kilómetros alrededor, también debidos a la victoria al mundial del equipo nacional de fútbol un 12 de julio de 1998 por 3 a 0 contra Brasil. La ceremonia del hermanamiento se efectuaba el 13 de julio! Y el 24 de agosto en Nules. Todo fue muy emotivo, caluroso y perfecto. Nos quedan para el recuerdo unas fotos y unas imágenes grabadas en el corazón de amistad y de muchas cosas por compartir juntos.

Esperanza

 De nuestra parte, gracias a los vínculos que perduran con los habitantes de Nules, a las acciones que lleva a cabo nuestra asociación (cursos de español, viajes para conocer España (cómo por ejemplo el “Viaje en el país de las fallas y de las naranjas” en 2016), y la invitación del nuevo equipo municipal el verano de 2016, creemos en el futuro y esperamos de todo corazón poder seguir con nuestro pacto de amistad con Nules, si también es vuestro deseo.