Durant el segle XIV la Vila va començar a tindre una impotància que al principi no tenia, ja que la seua fundació havia estat un menut pujol envoltat pel Camí d'Onda, Ravalet i Barranquet. Les primeres cases es van construir al voltant del que es coneixeria posteriorment com a Camí Reial, l'eix central de la Vila, i a partir d'ell es construirien els carrers perpendiculars i les travesseres.
Durant els segles XV i XVI no tenim apenes informació sobre la Vila. Durant l'època de les Germanies, Nules es va convertir en el centre d'operacions de l'exèrcit dels reialistes a la Plana, fet que podria explicar el buit d'informació per la possible destrucció dels documents.
A finals del segle XVI Nules és una vila de planta rectangular i envoltada de fortes muralles amb dos portals principals, el portal de València (el més important), on estaven penjades les cadenes del port de Marsella que havien portat els Centelles quan l'exèrcit d'Alfons el Magnànim havien saquejat la ciutat, i el portal de Vilareial. A banda d'aquests dos portals principals, hi havia dos més a destacar, el portal de l'Horta, que rebia eixe nom per localitzar-se enfront de l'horta de la Vila i per on entraven els regadors les nits que feien tanda de reg, i el de la Vilavella, on s'accedia a la Vilavella de Nules.
El carrer més important de la Vila era el Carrer Major, que anava de punta a punta de la Vila. Al segle XVII hi havia dos hostals al Carrer Major, un prop del Portal de València i l'altre prop del de Vilareial. El primer carrer que hi havia entrant pel Portal de València era el de les Rendes perque allí estava la casa de les Rendes on es guardavaen els fruits que els senyors de la Vila tenien dret a prendre com a impostos. A continuació anava el Carrer de les Voltes, conegut perque a la part que mirava a la mar hi havia unes arcades cobertes amb voltes, per on es comunicaven les cases cantoneres.
El següent carrer es coneixia com el Carrer de l'Hospital perquè en ella estava l'hospital de la Vila. Una vegada instaurada la festa de la Sang l'any 1601 la part del carrer on estava l'hospital va mantenir el seu nom, mentre que l'altra part es va anomenar carrer de la Sang perque en ella estava l'església d ela confraria de la Sang. El següent tenia als dos extrems els portals de la Vilavella i l'Horta. Al carrer que tenia el Portal de la Vilavella hi havia un celler del bisbe on guardaven els delmes del vi i oli. I al carrer del Portal de l'Horta on estava l'Església també hi havia el fossar o cementiri on es reunia el Consell General de la Vila. El carrer que anava a continuació era el Carrer Santa Maria perque estava encarat a la porta principal de l'Església Major que estava dedicada a Santa Maria.
Al carrer Major, entre el Portal de la Vilavella i el carrer Santa Maria es localitzava la Plaça Major. A la part que mirava a la muntanya hi havia un edifici porticat on hi havia la Carnisseria de la Vila a la planta baixa i la Sala del Consell al primer pis. Davant de l'edifici hi havia un pou públic anomenat Pou de la Plaça. Alli també es celebrava el mercat segons un privilegi de pere el Cerimoniós, i una fira atorgada pel rei.
El següent carrer, últim abans d'arribar al Portal de Vilareial estava dividida en dos parts, una era conegut com el carrer del Pou de la Figuereta i l'altra part s'anomenava carrer de la Botera del Molñi de l'Oli on hi havia un corral anomenat de les Banyes i la Carn.
Els carrers de la vila estaven travessats per uns carrers paral·lels anomenats les Travesseres. en la part de dalt del Carrer Major hi havia 2: la travessera del Pou d eles Rendes al Pou de la Figuereta i la Travessera dels Forns (entre el carrer de la Sang i el Portal de la Vilavella).A la part de baix estava la travessera del Trull del Senyor Comte, fent cantó amb el carrer de les Voltes.
Al segle XVII a Nules es contabilitzaven uns 345 propietaris que tenien casa. A banda de llauradors, hi havia capellans, notaris, teixidors, hostalers, fusters, apotecaris i obrers de vila. En eixe moment els noms dels carrers eren majoritàriament noms relacionats amb la seua fundació, construcció, pous, arbre. Serà a finals del segle XVII quan comencen a haver canvis. Els veïns dels diferents carrers celebren festes en honor a sants. Per exemple, els veïns del carrer de la Figuereta celebren una missa cantada a Sant Antoni, i els veïns del Carrer de les Voltes a Sant Roc. A finals del segle XVIII els carrers adoptaran el nom del sant protector.
A finals del segle XIX l'Ajuntament de Nules va fer un escrit a les Corts demanant l'enderrocament de les muralles justificant l'augment del progrés i la necessitat d'eixamplar la població. En eixa època Nules tenia tres ravals. El Raval de València format per diversos carrers, la carretera de València, l'actual carrer Sant Ramón, que en aquell moment era Calle del Cuartel per la localització de la Caserna de la Guàrdia Civil i el Carrer Sant Jaume, anomenat carrer de la Comuna. El segon dels ravals era el de Vilareial que tenia un carrer al costat d ela carretera de Castelló, carrer Ample i carrer Sant Pasqual, i finalment el conegut com a Ravalet, que en aquell moment era una filera de cases pròximes a la muralla que donava a la muntanya.
En aquest moment també es volia obrir les travesseres, la de la part de dalt unint-la al Carrer Ample i la de la part de baix unint-la a la part de davant del Portal de Vilareial.
Bibliografia:
Felip Sempere, Vicent (2001): Recull per a una història de Nules (Barcelona, 1977- Nules, 2000) II, pp. 13-44.
El carrer més important de la Vila era el Carrer Major, que anava de punta a punta de la Vila. Al segle XVII hi havia dos hostals al Carrer Major, un prop del Portal de València i l'altre prop del de Vilareial. El primer carrer que hi havia entrant pel Portal de València era el de les Rendes perque allí estava la casa de les Rendes on es guardavaen els fruits que els senyors de la Vila tenien dret a prendre com a impostos. A continuació anava el Carrer de les Voltes, conegut perque a la part que mirava a la mar hi havia unes arcades cobertes amb voltes, per on es comunicaven les cases cantoneres.
El següent carrer es coneixia com el Carrer de l'Hospital perquè en ella estava l'hospital de la Vila. Una vegada instaurada la festa de la Sang l'any 1601 la part del carrer on estava l'hospital va mantenir el seu nom, mentre que l'altra part es va anomenar carrer de la Sang perque en ella estava l'església d ela confraria de la Sang. El següent tenia als dos extrems els portals de la Vilavella i l'Horta. Al carrer que tenia el Portal de la Vilavella hi havia un celler del bisbe on guardaven els delmes del vi i oli. I al carrer del Portal de l'Horta on estava l'Església també hi havia el fossar o cementiri on es reunia el Consell General de la Vila. El carrer que anava a continuació era el Carrer Santa Maria perque estava encarat a la porta principal de l'Església Major que estava dedicada a Santa Maria.
Al carrer Major, entre el Portal de la Vilavella i el carrer Santa Maria es localitzava la Plaça Major. A la part que mirava a la muntanya hi havia un edifici porticat on hi havia la Carnisseria de la Vila a la planta baixa i la Sala del Consell al primer pis. Davant de l'edifici hi havia un pou públic anomenat Pou de la Plaça. Alli també es celebrava el mercat segons un privilegi de pere el Cerimoniós, i una fira atorgada pel rei.
El següent carrer, últim abans d'arribar al Portal de Vilareial estava dividida en dos parts, una era conegut com el carrer del Pou de la Figuereta i l'altra part s'anomenava carrer de la Botera del Molñi de l'Oli on hi havia un corral anomenat de les Banyes i la Carn.
Els carrers de la vila estaven travessats per uns carrers paral·lels anomenats les Travesseres. en la part de dalt del Carrer Major hi havia 2: la travessera del Pou d eles Rendes al Pou de la Figuereta i la Travessera dels Forns (entre el carrer de la Sang i el Portal de la Vilavella).A la part de baix estava la travessera del Trull del Senyor Comte, fent cantó amb el carrer de les Voltes.
Al segle XVII a Nules es contabilitzaven uns 345 propietaris que tenien casa. A banda de llauradors, hi havia capellans, notaris, teixidors, hostalers, fusters, apotecaris i obrers de vila. En eixe moment els noms dels carrers eren majoritàriament noms relacionats amb la seua fundació, construcció, pous, arbre. Serà a finals del segle XVII quan comencen a haver canvis. Els veïns dels diferents carrers celebren festes en honor a sants. Per exemple, els veïns del carrer de la Figuereta celebren una missa cantada a Sant Antoni, i els veïns del Carrer de les Voltes a Sant Roc. A finals del segle XVIII els carrers adoptaran el nom del sant protector.
A finals del segle XIX l'Ajuntament de Nules va fer un escrit a les Corts demanant l'enderrocament de les muralles justificant l'augment del progrés i la necessitat d'eixamplar la població. En eixa època Nules tenia tres ravals. El Raval de València format per diversos carrers, la carretera de València, l'actual carrer Sant Ramón, que en aquell moment era Calle del Cuartel per la localització de la Caserna de la Guàrdia Civil i el Carrer Sant Jaume, anomenat carrer de la Comuna. El segon dels ravals era el de Vilareial que tenia un carrer al costat d ela carretera de Castelló, carrer Ample i carrer Sant Pasqual, i finalment el conegut com a Ravalet, que en aquell moment era una filera de cases pròximes a la muralla que donava a la muntanya.
En aquest moment també es volia obrir les travesseres, la de la part de dalt unint-la al Carrer Ample i la de la part de baix unint-la a la part de davant del Portal de Vilareial.
Bibliografia:
Felip Sempere, Vicent (2001): Recull per a una història de Nules (Barcelona, 1977- Nules, 2000) II, pp. 13-44.
Jose Navarro Molés
No hay comentarios:
Publicar un comentario