La vil·la romana de Benicató

Hipocaust. Fotografia: Vicent Felip Sempere

El jaciment més important d'època romana localitzat a Nules és la vil·la romana de Benicató. Fou descobert en 1955, tot i que les notícies més antigues daten de 1888 quan un senyor va arribar a Nules a través d'una notícia de premsa i va trobar a la finca del Pujol de Benicató fragments d'àmfores, rajoles i un morter de pedra blava.

El desembre de 1955 Vicente Oliver Gavara estava xarugant en la finca propietat de Salvador Silvestre, quan va descobrir tesel·les de mosaic i parets. La Diputació Provincial expropià la terra iniciant-se la primera campanya d'excavacions unes setmanes després, en gener de 1956. La campanya fou dirigida per Eduardo Codina, cronista oficial de la província, i en ella es descobrí la part central de la vil·la romana, amb l'impluvium, peristil, hipocaust i dèsset compartiments, dos d'ells pavimentats.

D'aquesta primera campanya destacar que algunes de les peces foren depositades a la Diputació i altres s'han perdut. Durant els vint anys posteriors el jaciment s'abandonà i com a conseqüència, es degradaren part dels elements de la vil·la que es va descobrir.

La segona campanya d'excavacions tingué lloc en 1973 dirigits aquesta vegada per F. Gusi, cap del Servei d'Arqueologia de la Diputació. En aquesta campanya es van descobrir tretze nous compartiments. Posteriorment el jaciment fou cedit a l'Ajuntament de Nules que l'abandonà fins que en els anys 1984-1986, amb Sebastián Nebot d'alcalde i Alexandre Flich de regidor de cultura, s'iniciaren les visites dels alumnes de les escoles al jaciment i es realitzaren diversos camps de treball formats per estudiants de diversos països amb la finalitat de reconstruir algunes de les cimentacions, netejar el jaciment i classificar els materials que quedaven. Una vegada finalitzats els treballs, l'Ajuntament va tancar el jaciment i li va col·locar una porta augmentant la seua protecció.

 

Notícia publicada al NOULAS número 184 (Setembre-Octubre 1985) sobre els camps de treball realitzats en 1985-1986

Durant les darreres dècades s'ha consolidat la protecció del jaciment i s'han fet nombroses visites guiades.

Orígens i distribució de la víl·la

Pels materials que s'han trobat s'ha deduit que l'orígen de la vil·la dataria de la segona meitat del segle I a.C, consolidant-se a partir de l'època d'August i seria habitada fins aproximadament el segle IV d.C.

Respecte a la distribució ens trobem amb la part central d'una vil·la rústica amb un pati central porticat al centre del qual es localitza l'impluvium, que comunica amb l'interior per un passadis amb el corredor de la porxada nord-est. En aquesta darrera zona es localitza l'hipocaust i a la zona sud-est es localitzen les estances de majors dimensions.

Un altre aspecte interessant és la presència de mosaics, dels quals s'han recuperat dos, un d'ells reconstruit als anys seixanta amb molts dubtes, i un altre actualment desaparegut. Un d'aquests mosaics estava ubicat a l'estança situada al nord-est del peristil conformat per tesel·les allargades i blanques, mentre que l'altre mosaic estava situat a una habitació de la part sud-est i conformat per tesel·les cúbiques.

Fotografia: Vicent Felip Sempere

Fotografia: Vicent Felip Sempere

Bibliografia

Felip Sempere, Vicent (2001): Recull per a una història de Nules (Barcelona, 1977- Nules, 2000) II, pp. 135-180.

Olaria de Gusi, Carmen i Gusi Gener, Francisco (1977): La villa romana de Benicató (Nules, Castellón). C.P.A.C, nº4, pp. 249-267.

Wagner, Jorge (1980): Dos ánforas romanas descubiertas en la costa de Nules. C.P.A.C., nº7, pp. 295-298.

Jose Navarro Molés