Fa trenta anys: Nules l'any 1985

Aquesta setmana s'ha commemorat el trenta aniversari d'una de les millors trilogies que ha donat el cinema, Back to the Future. A la segona pel·lícula els protagonistes viatgen al futur amb el DeLorean, a l'octubre de 2015. He volgut fer un xicotet homenatge a la pel·lícula viatjant cap enrere trenta anys, per explicar-vos com era Nules en aquella època, finals de 1985:

La corporació municipal de la legislatura 1983-1987, amb 10 regidors del PSPV-PSOE

Aquell any governava Nules, per majoria absoluta, el Partit Socialista, amb l'alcaldia de Sebastian Nebot. Eren 10 els regidors del PSOE, i 7 els de l'oposició d'AP (Alianza Popular). El nostre poble comptava aquell any amb poc més d'11.000 habitants (actualment uns 3.000 més, arribant als 14.000). Als afores del poble no feia ni un any que s'havia inaugurat el Centre de Salut, amb la presència del Ministre de Sanitat i Consum, el senyor Ernest Lluch. Fou un gran avanç per a aquella època poder comptar amb un Centre de Salut al nostre poble, i no haver d'agafar el cotxe per anar al metge a la capital. Era un centre pioner, que no estava pensat només per als nulers, sinó que també tindria una funció per als pobles veïns. Segons paraules del Ministre durant la inauguració, "avui hem inaugurat un centre de salut que intenta ésser uns dels primers que implante un concepte integral de la sanitat al servei dels ciutadans de Nules i dels pobles veïns. Pensem que així anem posant pedres que vagen construïnt la pregona reivindicació de la reforma sanitària". La ubicació del nou Centre de Salut ja es va idear pensant en el futur urbanisme de Nules, perquè estava en aquell moment als afores del nucli urbà. El poble acabava on actualment trobem la rotonda del supermercat Consum, que en 1985 era una fàbrica de rajoletes. No existiria per tant l'actual carrer Aurora, part també de la fàbrica, i que ara comunica amb l'avinguda Jaume I, inexistent en 1985, i que actualment uneix el Centre de Salut amb l'Estadi Noulas. Però si que estaria contemplada la seua construcció per a poder unir aquesta zona amb una ampla avinguda, i amb la construcció projectada de nous habitatges unifamiliars. De moment, només el Noulas i l'escola Jaume I estaven construïts, mentre que la Piscina es faria anys més tard, encara descoberta.

El sr. Ernest Lluch, Ministre de Sanitat, a la inauguració del nou Centre de Salut de Nules (desembre 1984)

La zona sud-oest de Nules només comptava amb l'Estadi Noulas, l'escola Jaume I i el nou Centre de Salut

Era una època de gran creixement demogràfic, i per aquest motiu urgia al nou equip de govern impulsar el nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). Amb el Butlletí Noulas de finals de 1985 enviaven una enquesta d'unes quaranta preguntes a tots els veïns demanant la seua opinió sobre temes urbanístics, però també sobre serveis que trobaven a faltar al poble, o que els veïns veien necessària una millora. No era d'estranyar que hi haguera una consciència tant forta per a construir d'una manera responsable, respectuosa i amb visió de futur, ja que venien d'una època fosca, la dècada dels anys 70, on al nostre poble es feren grans barbaritats urbanístiques per culpa de la especulació, amb la destrucció de patrimoni artístic i històric molt important, per a la construcció de grans blocs de pisos d'una alçada no gens adequada per al nostre poble, i que a hores d'ara encara hem de lamentar. Per tant, el nou govern sabia que no podia tornar a repetir-se una barbaritat similar, i va voler donar protagonisme al poble comptant amb la seua opinió. També la platja estaria en el punt de mira de la nova ordenació urbana. 
Era una altra de les reivindicacions de la època, la creació de la segona avinguda de la mar. La platja de Nules començava a adequar-se als turistes, perquè el nou govern assumia que ja no era només una platja on estiuejaven uns quants veïns del poble, sinó que també podia ser una platja adequada per atraure el turisme, un sector que en aquella època estava en auge, i seria important per a la economia i el comerç local. Es dugué una campanya de construcció de la xarxa de clavegueram, aigua potable i enllumenat públic, com també plantar arbres a les avingudes per enlluernar els carrers. Finalment, la segona avinguda de la platja seria una realitat a principis de l'any 1986. També s'incentiva la platja començant a fer-se el mercat a la zona de l'Estany, atraient així a veïns i a turistes durant la temporada estival.

Obertura de la Segona Avinguda de la Platja de Nules (inicis de 1986)

Si parlem de cultura i de patrimoni, la dècada dels 80 fou molt important. Un dels principals reclams d'aquella època era la restauració de la capella de la Sang de Nules per a conventir-la en Museu d'Història i Etnologia. Vicent Felip Sempere serà el màxim impulsor d'aquesta iniciativa, juntament amb el regidor de cultura, Alexandre Flich. També es treballaria molt per l'adequació del Benicató amb camps de treball durant uns anys per a l'adequació i millora de l'entorn, i la protecció per mitjà d'una tanca que envoltaria tot el nucli. Un altre fet important fou la devolució de l'Arxiu Històric a Nules, dipositat a la Diputació Provincial l'any 1937 per l'alcalde republicà Vicente Segarra, per a salvar-lo de la Guerra Civil. També serien importants les nombroses activitats culturals que oferia la Casa de la Cultura i la Biblioteca Municipal, totes elles publicades i reflectides al Butlletí Noulas. També seria important la creació del grup de teatre los Arlequines, o també de l'associació cultural Benicató, amb nombroses activitats al llarg de l'any. Dins d'aquesta associació cultural es parlarien de temes culturals i lingüístics, amb la presència d'importants literats valencians com Joan Francesc Mira o Lluís Messeguer, però també tractarien temes com la flora i la fauna del municipi de Nules, amb informacions bimensuals al Noulas sobre les espècies de plantes que es trobaven al Jardí Botànic, i promovent jornades com la del Dia de l'Arbre, amb la plantació d'arbres al paratge de l'Estany, o al mateix Jardí Botànic, com es pot veure a la fotografia de baix, on totes les escoles de Nules participaven molt activament durant la jornada. Era l'auge de la cultura, perquè feia recentment poc que havia acabat la dictadura i la posterior transició. Només uns anys abans hi havia hagut un intent de colp d'Estat. Aquesta primera generació lluitadora començava a valorar i interessar-se pel seu entorn, per la protecció de la natura, i també influiria molt en aquesta generació crítica el començament de l'ensenyament del valencià a les aules. Tot aquests fets van dur a terme una generació important a Nules de poetes i literats, i també de professors i grans investigadors. És per això que dins de la mateixa associació cultural Benicató podem trobar-nos a gent tant coneguda actualment com Ramon Saborit, Marisol González, i el mateix Vicent Felip Sempere. Era una generació que donarà molt a Nules al llarg d'aquests anys. Pel que fa a les escoles, seria una reivindicació aquell any la creació d'un nou centre escolar d'EGB per a poder cobrir les places davant la forta demanda, degut al gran creixement demogràfic d'aquella dècada. S'ampliarien els aularis de Pio XII i de Jaume I, i s'acabaria creant l'actual Pedro Alcazar.

Celebració del Dia de l'Arbre a Nules, amb la participació de tots els centres escolars

Esportivament, l'any 1985 Nules es convertí en seu del Campeonato de España de Palomos Deportivos, Copa de S.M. el Rey, reunint-se a Nules els millors coloms esportius de tot l'Estat, i nombroses autoritats polítiques de l'Estat, i un representat de la Casa Reial. Aquell any el Nules jugava a la tercera divisió, després de fer una gran temporada l'any anterior i aconseguir pujar de categoria quedant el primer classificat de la Regional Preferent. Eren anys importants per al CF Nules, equip que no ascendia des de la temporada 1943-44 a la 3a categoria. Es mantindria uns quants anys en tercera, sempre en molt bona posició, i de fet el 1985-86 acabat de pujar ja quedaria com a tercer classificat. Uns anys més tard, la temporada 1988-1989, el CF Nules aconseguiria un fet històric en el futbol del nostre poble, pujant a la segona divisió B, on aguantaria una temporada.

El butlletí Noulas de 1985 reflectia en portada el campionat del CF Nules

Fins ací la meua publicació, passant-me pel cap que hauria estat interessant poder saber com serà el poble de Nules trenta anys endavant, l'any 2045, i parlar dels canvis que tindrà respecte a l'actualitat. Serà interessant que en el futur siguen altres qui puguen fer aquesta mateixa publicació mirant la nostra societat i els nostres avanços com a poble. Per tant, som tots nosaltres qui hem d'actuar d'una manera digna per a que la gent del futur puga també estar orgullosa de tot el futur que li hem fet arribar. Per a mi és molt d'agrair l'ajuda i facilitat que he tingut amb el butlletí Noulas a l'hora de poder el·laborar i recopilar la informació per a fer aquesta publicació, perquè el Noulas detalla molt bé tot el que ha passat al poble durant dècades, omplint-lo a més en els seus inicis de contingut cultural i històric, fent-lo molt més atractiu del que va acabar convertint-se al llarg dels anys, fins a la seua desaparició fa un parell d'anys. Esperem que aquest butlletí puga tornar a renàixer en breu amb força al servei del poble, i amb articles interessants que no només parlen de l'equip de govern i les obres que fan, sinó també que siga un fidel reflex de la societat nulera, amb articles que parlen sobre cultura, història, geografia. De moment ja fa un parell d'anys que no tenim cap publicació. 

Josep Romero Recatalà (any de naixement: desembre de 1985)

Fotografies: Butlletí Noulas, Vicent Felip Sempere, Alexandre Flich